Inicio > Restaurant > La Volta al Món, gastronòmicament

La Volta al Món, gastronòmicament

Bona niiit!

Bfff tenim taaantes cosetes pendents per explicar-vos (i les que tenim previstes) que no ens decidíem per on començar ni com organitzar les següents entrades! Al final, hem optat per un lloc on vam estar ahir mateix, el restaurant La Volta al Món.

El vam conèixer farà un mes de pura casualitat un dia mentre tornàvem els dos cap a casa. Ens vam cridar l’atenció el bonic i cuco que és quan el veus des de fora (sí, bàsicament ens va entrar pels ulls), i quan vam veure la carta encara ens va agradar més! No hi vam entrar llavors perquè ja teníem el sopar esperant-nos a casa, però ens vam apuntar el nom. Bé, de fet vam dir “si, si, ens en recordarem” i fa uns dies quan vam decidir que hi aniríem, no ens en recordàvem del nom…; per poder investigar una miqueta més el restaurant i refrescar com era la seva carta vam acabar buscant-lo pel Google Maps…

Al final, després d’un dia ple de bones notícies (que bé senten!!!), però mooolt dur de feina, vam decidir fer cap a aquest local i començar la nostra volta al món gastronòmica.

La carta ja suggereix que tot el que es demani sigui per compartir, és a dir, es tracta de fer unes tapetes. La carta té una interessant selecció de platets de tot el món, de manera que viatges per un entorn de sabors molt interessant.

Nosaltres vam decidir començar per un plat que no falta mai, anem on anem (sempre que en tinguin clar): unes braves. Eres tradicionals, sense barrejar les dos salses, però cruixentones; molt bones 🙂

Després vam decidir provar un plat libanès: Hummus de colors amb crudites de vegetals i pa cruixent. Tot i que pel color semblava que hagués de ser dolç, amb gust de fruites, simplement era un engany: era hummus i molt bo. Pel nostre gust n’hi havia massa, l’hummus ens agrada molt, però també embafa bastant.

El tercer platet que vam triar van ser els Hot Rolls de Surimi, maduixes i formatge crema amb salsa Tare, que ens van traslladar al vell mig del país nipó. Eren cruixentons i peculiars; el gust de la maduixa li donava una dolçor que no esperes dintre del que nosaltres diríem “un maki arrebossat”. Excel·lent.

Vam acabar amb un plat Australià: filet de cangur amb confitura de kiwi i reducció de vi. No havíem provat mai la carn de cangur i… ens va agradar! Estava molt tendre i junt amb la reducció de vi i el toc dolç de la confitura de kiwi amb la sal grossa en contrast donaven un toc molt especial a la carn.

Vam acompanyar tot el sopar amb un vi negre, Raig de Raïm (D.O. Terra Alta) de 2011. Un vi amb pas suau i fresc de boca, però que deixa un regust un pel àcid i tocs torradets. Per nosaltres un vi que podria lligar perfectament amb entrants, tapes i pràcticament tot tipus de formatges.

Ens vam veure amb ganes de fer postres, així que ens vam posar mans a l’obra. Per variar, vam coincidir els dos agafant un postra de xocolata. Primer vam arribar un pastís de xocolata amb cor de fruites del bosc; la textura gelatinosa i la xocolata en llet eren molt interessants i donaven com a resultat un postra molt bo. No obstant, jo sóc més de xocolata negre, negre, negre.

El segon postra va ser una founde de xocolata amb fruites, neules i llaminadures. Un capritx dolç i divertit procedent de Suïssa. Us deixem les imatges perquè gaudiu.

Però no només vam gaudir del menjar sinó que l’ambient del local ens va acompanyar. Pràcticament estàvem sols: teníem una altra parella al costat i una taula ben animada a la part de baix. A més a més, sempre m’agrada fixar-me amb el fil musical que tenen els diferents restaurants; aquí hi va haver música, calmada, de tot arreu: mexicana, espanyola, clàssics dels 80’,… molt ben seleccionada. La decoració? Molt especial

El servei va ser també molt bo. Atent però sense ser pesat, van estar pendents de nosaltres en tot moment i ens van fer diferents suggerències.

Vam sortir del local amb molt bona sensació i ben fartets… dos postres van ser massa. Ens va costar 30€/persona, però considerem que la relació qualitat-preu és prou bona, ja que tenint en compte que vam prendre un ampolla de vi (que és el que normalment fa pujar el preu), cafès i postra, que la qualitat del menjar era prou bona i que l’ambient que ens rodejava era molt acollidor.

Anem acabant l’entrada mentre tornem cap a Tarragona. Demà serà un dia especial, ja que és la Diada de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb la que portem col·laborant des de ja fa ben bé 5 anys. Quines ganes! Segurament us n’explicarem l’experiència perquè la veritat per mi la Lliga ha acabat sent una part molt important dins del nostre dia a dia (tot i que últimament no hi estiguem tant vinculats com ens agradaria).

Em vaig acomiadant, que ja arribem a l’estació. Espero que us hagi agradat aquest nou restaurant; pel tipus de carta que presenten, a nosaltres ens va recordar a Les Cuines de Santa Caterina, de les quals us en vam parlar al principi del blog.

Esperem que vagi molt bé el cap de setmana i que pugueu descansar i prendre una bona cerveseta.

BON PROFIT!!!!!

 

 

També et pot interessar...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Vols estar al dia de les novetats de Menja't Barcelona?
Inscriu-te a la nostra Newsletter!
No cedirem les teves dades a ningú.