Inicio > Restaurant > Restaurant La Clara

Restaurant La Clara

Després d’un horrorós dissabte de feina i més feina, de neteja del pis i pifiar-la fent el sopar, vam decidir sortir a picar algo per la zona on vivim. La opció principal era anar al Saioa, però estava tancat, així que ens vam decidir a provar algun lloc nou.

Era un dia d’aquells que estàvem creuats i totes les altres opcions que veiem no ens convencien. Al final, vam decidir entrar a La Clara, un restaurant de cuina mediterrània.

Però des de fora semblava un bar de tapes buit; amb una bona carta, però buit. Ens vam emportar una bona sorpresa quan el cambrer ens va acompanyar escales a baix i, desprès de passar per una cuina ben plena de feina, vam fer cap a uns baixos amb una decoració austera, moderna i luxosa alhora; ah! I plena de comensals amb uns plats espectaculars!

Ens sentíem potser fora de lloc, ja que anàvem vestits massa casuals per aquest ambient: amb bambes, texans, samarretes normal i corrents,… Nosaltres ens n’anàvem de tapes! Però al veure que valia la pena, ens va importar bastant poc i vam començar a gaudir del local i de l’ambient.

Per començar, com que era una de les primeres setmanes de desembre, i l’ambient ja feia oloreta de Nadal, vaig demanar-me un sopa de Nadal. La van servir a la mateixa taula des d’una cassoleta i me’n van posar tanta com vaig voler i més. M’explico: el cambrer va començar a servir, mentre nosaltres estàvem capficats en la nostra conversa; va arribar un punt que el plat estava bastant ple i sort que el cambrer em va dir que avises quan en tingués prou. Quina vergonya vaig passar. El plat estava arrebossar… entre la vestimenta i aquest detall semblava que fos la primera vegada que sortíem a sopar fora. Però la gràcia de tot és saber riure’s d’un mateix i recordar les anècdotes.

Anem al que importa al blog, el caldo era espectacular i amb una bona quantitat de galets i mandonguilles; a mi m’agrada bastant espessa i així m’ho van servir.

El Roger, molt donat a les delicatessen, es va demanar un mil fulls de foie amb ou ferrat. La ració de foie era generosa. Semblava una hamburguesa, però de gust sofisticat i delicat, amb una combinació de sabors espectacular. També ho vaig provar i… em va deixar sense paraules.

De segon volia alguna cosa suaveta. Així que vaig optar per un tàrtar de tonyina fresca amb alvocat i rúcula, que estava boníssim. A més a més, d’haver-hi una bona ració i estava molt ben tallat.

El Roger es va demanar costelletes de cabrit arrebossades; a primer vista pot semblar un plat simple, però estan boníssimes i costa molt trobar llocs que en facin. És un d’aquells plats que als dos ens recorden a la infància, quan anàvem amb tota la família a algun restaurant de cuina tradicional per la nostra zona (aprop de Tarragona, òbviament). Estaven ben cruixentones i la carn era realment molt bona.

Jo vaig acabar plena, així que no vaig prendre postres. En canvi, el Roger, que és un pou sense fons, es va demanar una crema cremada amb coco i, per si fos poc, ho va acompanyar tot amb una copeta de vi dolç. Una bona combinació per acabar una bona vetllada.

El servei va ser excepcional; com els d’abans. Els cambrers estaven atents a cada detall, van ser molt formals i no van molestar gens durant tota la nit.

També cal destacar que compten amb una carta de vins molt àmplia, amb referències de tot el país. A més a més, la bodega queda a vista des del saló dels comensals i la veritat que tanta ampolla junta feia goix.

La planta a peu de carrer compta amb una barra de bar i una bonica terraceta. Baixant les escales ens trobem amb diferents salons i ambients i fins i tot amb una àrea més recollida amb una gran taula per unes 10 persones. Tot està decorat amb colors molt neutres: blancs, negres, grisos i morrons de la pedra de la paret i sostre, aconseguint un ambient tranquil i elegant.

Tot el sopar ens va sortir per aproximadament 80€ els dos, un preu molt raonable si tenim en compte la qualitat del menjar i que vam prendre postres, vi i cafès. Molt bona relació qualitat-preu.

Si voleu provar la seva cuina tradicional amb un petit toc modern els trobaren a Gran Via 442, entre Entença i Rocafort.

Que vagi molt bé el cap de setmana i…

BON PROFIT!!!

També et pot interessar...

(1) Comentario

  1. ricardsampere

    Tinc el vostre bloc al Feedly i us vaig seguint. Del darrer que vàreu publicar, no compartim pas la mateixa percepció, però si d’aquest. La Clara és un d’aquells llocs que sense estar de moda, sempre en surts bé.

    Ara deu deu com 3/4 anys que no he estat, però sempre he menjat bé allà al menjador del subterrani. Tal com comenteu, potser és un lloc d’aquells clàssics en que hi va aquell tipus de gent que es «muda» per anar a sopar… Però un no els mira, el servei i el menjar, és exel·lent..

    Salut!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Vols estar al dia de les novetats de Menja't Barcelona?
Inscriu-te a la nostra Newsletter!
No cedirem les teves dades a ningú.